You won’t ever be alone

Anuncis

Cardona, 18 de setembre de 1714

L’11 de setembre es commemora la caiguda de la ciutat de Barcelona el 1714 en mans de les tropes de Felip de Borbó, després de més d’un any de setge. L’heroica resistència de la ciutat va convertir la dCastell de Cardonaata en la diada nacional de Catalunya, tot i que no va ser l’últim bastió austriacista a caure durant la guerra de Successió. Al centre de Catalunya, el castell de Cardona va resistir l’embat borbònic fins el 18 de setembre, quan va haver de capitular sense ser expugnada com a condició imposada a la rendició de Barcelona i per salvaguardar la vida dels ciutadans del cap i casal.

La vila de Cardona és, per això, un dels grans símbols de la resistència catalana durant la guerra de Successió al tron hispànic. I no sols perquè va ésser l’últim baluard a rendir-se, sinó perquè el seu castell va ser ben present en tots els episodis del conflicte i mai no va poder ser vençut.

Així, Cardona va resultar clau en l’alçament austriacista de la Catalunya central el 1705. Ho va tornar a ser com a primera referència del front des del 1707, quan Lleida va caure en mans borbòniques. I el 1711, l’intent hispano-francès de conquerir la plaça, amb un setge de més d’un mes i quinze mil soldats, va fracassar i va servir per a garantir la conservació de Barcelona durant més de dos anys.

L’estiu del 1713, Cardona es va tornar a comprometre amb la defensa del Principat i s’hi va penjar una bandera negra amb el lema ‘Viurem lliures o morirem’. Durant els catorze mesos de setge de la capital, Barcelona va poder resistir perquè disposava de Mallorca –d’on provenien la farina, la pólvora, la correspondència i tota mena de proveïments– i de Cardona –des d’on s’organitzava la defensa del rerepaís i es perseguien les forces borbòniques.

El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de muntanya disseminats pel país, la tornada a casa dels soldats i la fugida a l’exili dels oficials prop de l’emperador Carles VI, on van exercir tant en la milícia com en l’administració.

(article publicat a http://www.vilaweb.cat)

Comencem un nou curs !

Estimat/da alumne/a:
Has de saber que jo faré el possible per ensenyar-te, però només tu pots aprendre.
Has de saber que jo faré el possible per estar al teu costat, però només tu pots acceptar que m’hi acosti.
Has de saber que jo pertanyo a una generació ben diferent que la teva, però només tu pots veure els ponts que podem creuar per trobar-nos.
Has de saber que he conreat la paciència, la temperança i  la il·lusió, però només tu pots aprofitar-les com a grampons per escalar els teus somnis.
Has de saber que hi ha paraules i silencis compartits, però només tu pots donar sentit a aquest llenguatge.
Has de saber que t’ajudaré en el teu esforç, però només tu pots esforçar-te.
Has de saber que somniem aconseguir el màxim del que ens proposem,  però només podem negociar partint del mínim.
Has de saber que gaudiré els teus èxits i patiré els teus fracassos, però només tu ets constructor@ de la teva vida.
Has de saber que m’estimo la meva professió i m’esforçaré en estimar-te a tu, però només tu pots facilitar-me la clau al teu cor.
Has de saber que el conflicte i el problema són condicions inevitables, però el pacte és sempre la millor solució.
Has de saber que procuraré somriure sempre i animar-te, però només tu pots valorar aquest somriure i ànim.
Has de saber que sempre hi ha límits i fragilitat,  però sempre podem intentar superar-los junts.
Què,  t’hi avens?

(text d’en Jordi Nomen)

bon-inici-de-curs

No et rendeixis…

text publicat a: http://dinamitaojos.blogspot.com.es/2016/06/lo-estas-consiguiendo.html

Sé que llevas más de media vida entre libros y apuntes, que a veces pierdes la motivación, y que el camino es difícil y terriblemente largo. Pero, por favor, no cedas. No te rindas en todas esas ocasiones en que tendrás que rechazar un plan por estudiar. Tampoco lo hagas cuando el sol entre por tu ventana, invitándote a salir a ti por la puerta. Sé que será duro escuchar el silencio de una casa en la que todos duermen mientras tú das el penúltimo repaso. Conozco de sobra esa sensación de derrota cuando le entregas todo tu tiempo, tu ilusión, tus nervios y tu capacidad a un examen que, finalmente, no sale como esperabas. Y que añoras tu tiempo libre, tus amigos, tu siesta, y que tu familia ha desarrollado el increíble poder de soportar tu carácter en exámenes. Pero, ahora, no puedes rendirte.


Muchos se han quedado por el camino y te planteas un millón de veces si tu decisión ha sido correcta, si el sacrificio merece la pena, o si sería mejor haber elegido cualquier otra opción más fácil. No te rindas, porque TÚ eres lo que este mundo necesita, porque tu capacidad de sacrificio te dará a ti un futuro mejor y a todos una sociedad mejor. Porque por mucho que a veces dudes, si llevas más de media vida formándote para esto, es porque realmente te gusta. No importa cuantas veces lo aborrezcas y reniegues de tus decisiones, estoy segura de que cada una de ellas han hecho de ti una mejor persona. No te rindas, porque sé que en mitad de esa soledad de las noches en vela y los cafés cargados, sonará el teléfono y encontrarás una voz amiga que conseguirá animarte. Tú también llorarás con una nota de examen y tratarás de buscar las palabras para que los demás entiendan que para ti no es sólo un número, que detrás de esa calificación está tu esfuerzo y, sobretodo, tus sueños. Y podrás llorar un día, pero al día siguiente tienes que levantarte de nuevo y comerte el mundo. Un mundo que te pertenece. No cedas. Porque a la sombra de este proyecto está tu familia, que se siente orgullosa de ti y hace suyos tus triunfos. Porque ese futuro que tanto ansías llegará, más tarde o más temprano, pero llegará. Y mientras llega, disfruta de los descansos en la biblioteca, del deporte, del ratito en el sofá, de los detalles de tus padres para hacerte la rutina más sencilla, de los repasos con tus compañeros, de las risas entre amigos, del chocolate y del té, de una vela nueva en tu escritorio, de sentirte identificado con otras personas, de un abrazo de ánimo y de todos esos colegas que conocerás por el camino y que nutrirán tu experiencia a través de la suya.


No te rindas. Porque vas a conseguirlo, porque aunque no lo creas, ya lo estás consiguiendo.

Notes de tall cada any més ALTES

llegit a: http://graus.unportal.net/wb/unportal/ca/newsletter/NL136.html

Les notes de tall per accedir als estudis que imparteixen les universitats públiques catalanes i la UVic-UCC, l’única de les quatre universitats privades que aplica el mateix sistema d’accés que els centres públics, no han deixat de pujar durant els cinc últims cursos acadèmics.

Mentre que el 2011 hi va haver 80 centres (entre 407) que van demanar una qualificació superior a 8 per poder-se matricular als seus graus i 29 reclamaven una nota per sobre dels 10 punts, el 2015 en van ser 135 i 62 (entre 464), respectivament, els que exigien les mateixes condicions.

La nota de tall més alta tampoc no ha deixat d’enlairar-se. Si el 2011-2012 va ser la d’Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials de la UPC (11,894 al final del procés), el curs 2015-2016, per accedir a la doble titulació de Física +Matemàtiques de l’Autònoma (UAB) s’havia de tenir un 13,147.

Una anàlisi de les notes de tall dels últims 5 anys un cop tancat el procés de matriculació, al mes d’octubre, demostra que l’accés a les titulacions s’ha tornat més exigent. En aquest període, en què les 7 universitats públiques i la UVic-UCC han passat d’ofertar de 407 a 464 estudis de grau, s’observa fins i tot que són menys les titulacions on només es necessita un 5 per ser admès. El 2012 en van ser un 51%, mentre que el curs actual s’han reduït fins al 45%.

A la part superior de la graella de puntuacions succeeix el mateix. El 2011, no hi va haver cap grau que reclamés un 12 de nota mínima; el 2013 en van ser 5, i el 2015, 13. Aquest últim any, i per primer cop, la qualificació per poder-se matricular a Física + Matemàtiques de la UAB ha superat la barrera dels 13 punts.

Els estudis de Medicina són una altra bona mostra del que està succeint. Des del 2011, la nota d’admissió a la Universitat de Barcelona (UB) ha passat de l’11,867 al 12,832. Les dades es refereixen sempre al mes d’octubre, quan el procés de preinscripció es dóna per finalitzat i les qualificacions ja han baixat habitualment unes dècimes en relació a les que es fan públiques inicialment al juliol.

RÀNQUING DE TITULACIONS
Durant l’últim quinquenni també s’han produït alguns canvis en el rànquing de les titulacions que posen el llistó més alt per poder-hi entrar. Si bé la doble titulació deFísica + Matemàtiques de la UAB domina la classificació des del 2012, seguida pel grau homònim de la UB, i que els graus de Medicina i el d’Enginyeria Física de la UPC continuen en les primeres posicions, el 2015 s’han enfilat fins al quart lloc els estudis de Filosofia, Política i Economia que ofereix la Pompeu Fabra (UPF) amb dues universitats de Madrid. Un altre dels graus de la UPF que ocupa una posició de privilegi és International Business Economics.

Dues dobles titulacions implantades més recentment, Bioquímica i Biologia Molecular + Biotecnologia de la Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i Física + Química de la UAB, també s’han fet un lloc al grup de capçalera, on l’Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials de la UPC és un clàssic.

Altres titulacions de Ciències Socials, com Periodisme o Comunicació Audiovisual de la UPF, que el 2011 encara mantenien una presència destacada als primers llocs del rànquing, s’han quedat enrere en haver-se estabilitzat la nota, tot i que encara conserven qualificacions d’admissió respectables: al voltant dels 11 punts.

Un sobre l’altre, i sobre aquest un altre i un altre més

“[…] Però no eren pedres allò. Eren braços, cames, peus, mans, caps… eren persones. Homes, dones, nens, nenes, avis, àvies… eren persones.”

Paraules colpidores que no ens deixen indiferents. I això és el que preteníem amb la visita al Museu Comarcal: ni oblit, ni indiferència.

Els alu0001mnes del primer de batxillerat social-humanístic, acompanyats pel seu professor d’Història del Món Contemporani, han visitat l’exposició “Projecte Manresa-Mauthausen” que està ubicada al Museu Comarcal de Manresa fins el proper 8 de maig.

Aquest projecte va néixer el 2013 coincidint amb el centenar
i del naixement de l’escriptor manresà Joaquim Amat Piniella, empresonat i supervivent de Mauthausen, autor de l’obra sobre camps d’extermini K.L.Reich. Amb la implicació de l’Ajuntament com també d’instituts i altres institucions manresanes, el projecte ha anat creixent per tal d’evitar que caiguin en l’oblit les víctimes que van patir els camps d’extermini nazis i, també, per recordar que l’odi entre les persones segueix vigent, només ens cal pensar en un conflicte d’actualitat com és la crisi dels refugiats sirians.

No hem d’oblidar ni ser indiferents perquè està clar que la feina que ens queda per fer és feixuga: intentar evitar aquests desastres humanitaris.

Exposició “Franco, neutral?”

Del 30/03/2016 al 28/10/2016

Va ser neutral l´Espanya franquista durant la Segona Mundial? Encara és habitual veure mapes d´Europa dels anys de la Segona Guerra Mundial on apareix l´Estat espanyol amb un color que l´identifica com a país neutral. També és usual llegir, veure documentals o escoltar especialistes que parlen de l´Espanya de Franco reforçant aquesta idea.

Sens dubte, la creença que, gràcies a Franco, Espanya no va entrar en el conflicte encara és molt estesa avui dia. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, mai no va existir.

La nova exposició a la seu del Memorial Democràtic ens proposa que reflexionem sobre la suposada neutralitat del règim franquista a través d´imatges, mapes, llibres i publicacions de l´època.
franco_neutral_250.jpg_1616332855
La falsa neutralitat

El franquisme adoptà uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància. El fet és, però, que des del primer moment va prendre partit en favor d´un dels protagonistes: l´Alemanya d´Hitler i després també la Itàlia de Mussolini i el Japó. L´entesa amb Hitler i Mussolini provenia de la Guerra Civil espanyola i s´amplià en els anys següents.

Aquest suport no es trencaria fins a l´etapa final de la guerra mundial, quan l´Eix nazi-feixista-nipó estava a punt de ser derrotat per les forces aliades.

A partir d´aquí, el règim primer va mostrar equidistància i després va distanciar-se progressivament dels estats amics, mentre la seva maquinària propagandística començava a teixir un argumentari que presentaria Espanya com l´avançada de la lluita contra el comunisme. Es va anticipar així a la guerra freda que realment esclataria el 1947 i que suposaria l´enfrontament dels antics aliats.

Web i dades de contacte

Web:
memorialdemocratic.gencat.cat/ca/detalls/Activitats_Agenda/Franco-Neutral-00001
Telèfon:
936347370
Fax:
936347491

Horaris

De dimarts a divendres de 10:00h a 14:00h i, de 17:00h a 18:30h.

Preus

Entrada Gratuïta.