La victòria de Macron

Emmanuel Macron ha guanyat netament. El perill que la presidència de la República caigués en mans de la ultradreta xenòfoba i antieuropeista s’ha evitat. I ho ha fet possible un candidat gens convencional, jove, amb una vida molt breu en la política i sense cap partit al darrere. En aquest sentit la seva victòria és excepcional, però el moment que viu França (i Europa) també ho és. La victòria desautoritza a més a més aquells que des de l’esquerra o des del catolicisme més ranci proposaven l’equidistància entre els dos candidats.

L’alegria pel triomf després d’una campanya tan agra és comprensible, però en les actuals circumstàncies el nou president no es pot relaxar. El mes que ve els francesos tornen a les urnes per escollir una nova assemblea. Macron té al darrere un moviment que ha resultat eficaç, però que ha hagut d’improvisar sobre la marxa. Molts dels que ara li han donat el seu vot ho han fet no perquè estiguin d’acord amb les seves idees i propostes, sinó per barrar el pas a l’avanç de l’extrema dreta. El comportament electoral d’aquest sector al juny és una incògnita, i seran aquests votants els que decidiran amb quina majoria haurà de governar.

La tasca que ha d’emprendre Macron és de profunditat. Des de treure França del seu estancament econòmic fins a recompondre les divisions socials. A diferència d’altres països europeus, cap president a França s’ha atrevit a posar en marxa les reformes necessàries per superar la paràlisi. Les mesures que proposa el president electe seran doloroses i es trobarà amb l’oposició frontal de l’extrema dreta i l’extrema esquerra. El seu centrisme radical passarà llavors l’examen dels fets.

Aquesta victòria també dona un respir a Europa. El futur del projecte europeu ha penjat del fil d’aquestes eleccions. Primer va ser la derrota de l’extrema dreta a Holanda i ara, a França. Es poden veure els resultats com un senyal de retrocés del populisme a la Unió Europea, però no ens hem d’enganyar. Mentre es mantinguin les causes que van donar origen a la desconfiança a Europa, el perill continuarà. En aquest sentit, Macron té una gran responsabilitat. Europa necessita una França forta que faci de contrapès i que al mateix temps col·labori amb Alemanya i sigui solidària amb la resta de països.

(llegit a http://www.elperiodico.cat – 7 de maig de 2017)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s